Som fets de somnis i vides d'abans Que quan l'ensopegues Et deixa distant I quan l'encomanes et quedes igual Com sé que el que m'espera és menys estrany Que el que ara em pa**a quan ho veig clar Que el que m'atansa a ser més com cal On tot sembla que agafa sentit Com quan ensopegues al teu caminar Quan et despertes d'aquest sotrac Som fets de tones de pols seminal Que quan l'estornudes et quedes igual I quan la mossegues fa un gribi bestial Som tots miracles de l'esperit còsmic Petites mostres del pànic diví Tot se'm escapa però soc tan feliç