Aspencat - Quan caminàvem lyrics

Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència Per camins d'horta sembrada avancem Enyorem un temps que no s'ha viscut encara Un pa**at de lluita accelerada Assaig d'una esperança que camina fermament I transforma aquest present El Cabanyal que resisteix Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més Hui vull fer l'amor de matinada Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés Veig murals a les parets Saps que no vull glòria ni riqueses No vull cartes de promeses enfonsades en el mar Que no vull palaus ni vull princeses No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència Fins un nou combat Quan l'Albufera ens sostenia Una vela llatina navegava contra el vent Amb la memòria empresonada Els punys i les corbelles sobre sendes de paper Creix la flor del taronger Davant les torres de Serrans El nostre amor serà la clau que obri tots els panys Dels portals d'una València On sona la freqüència del cor de Benimaclet Amb Tereses i Ba**ets Saps que no vull glòria ni riqueses No vull cartes de promeses enfonsades en el mar Que no vull palaus ni vull princeses No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència Fins un nou combat Es difícil oblidar les façanes d'aquell temps I els amants que s'estimaven quan la por era el segell I El futur d'aquells infants que miraven als estels Il·lusions d'un gran present! Tu i jo som rebels del temps i la distància Alumnes de l'amor, amants de la insolència Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia D'amors impossibles, som la paradoxa Som pretèrits imperfets de la nostra història Som aquell record inoblidable en la memòria Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència Fins un nou combat Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència