En Martí és un astronauta A qui li agrada viatjar A Sevilla, a ses Canàries O a sa Lluna, li és igual Va conèixer un astronauta Que li deien en Joan No sabia fumar porros En Martí n'hi va ensenyar Fan vacances a un satèl·lit Per a mi és un tal Meteosat Posen sa benzina a mitges A sa nau espacial Han anat a agafar mostres Amb poals ultramoderns Són pedretes de sa Lluna I en Martí ha perdut un pern Per una òrbita perduda Via Làctia a un ta**ó Tenen una baticao Se remena tot lo món Duen noves des satèl·lit Que a Mercuri no plourà I que la mar s'ha marejada Bufa un vent que és africà Ja han acabat ses proteïnes Però no volen tornar Tenen tres botelles d'aire S'alimenten d'alenar Són poetes d'ultratomba D'ultravida i d'ultramar Argonautes, cataplasmes Mai no queden a sopar I volam, i suram Quin bon rotllo sideral -No me sents, és normal Deu ser es vestit hermètic Que total! -Ai, Martí, quina fam No sigui tan astronauta Que es sopar espera a sa nau -Ai, Joan! no te sent Agafa més partícules Per fer s'experiment I d'aquí se veu sa Terra Tan totala i dibuixant L'harmonia dels planetes La remor lenta d'un vals Sincronies infinites No se torben a mostrar Lletres, numerologies Metciències de sa pau I d'aquí se veu ca teva I ca meva i can Macià Tots un ben devora s'altre I ses fadrines berenant Una samba encén un misto Fuma salsa i pensa un rap Hem hagut d'anar a sa Lluna per saber que som germans