Anònim a sa gran ciutat, un poema vaig fent Se casa ma germana, i li vull fer un present Potser una melodia que duri eternament Que li recordi que, en cada moment d'afebliment Li recitaré si vol lo pi de formentor... I l'alenaré si cau amunt! ànima forta! Navega nau feta d'amor i joves il·lusions Si sa mala maror i ses discussions bufen a mal port Jo t'enviaré, si vols, de s'ametller una branca Per què en facis de ses flors una bandera blanca Navegaras molt davant meu, i m'amagareu Ses algues que tots dos arraba**eu si heu fondejat Cadena que s'enfila allà on fa més bon surar Cadena que me mena a s'ancora de s'enyorar Jo te cantaré, si toca, glosses d'un temps enrere Que de s'arruada soca rebel·li s'olivera I si es dia no te sol, fulles de taronjer Per què escalfin es bressol de s'amor vertader