Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle. T'en fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l'agonia lenta d'algú que estimes, com el cos tan conegut es degrada i malmet dins a tornar-se un feix d'òssos i pell que ni se serva, però encara estima, i parla de guarir.se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres. Clames llavors als déus i contra els déus inútilment, que els déus mai no responen i el seu callar és un mirall opac. Torna, doncs, al teu clos i fes-t'hi fort amb una opció de vida, ara que saps que morir-te no és la mort, i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.