Inspirat el poeta fa un vers,
pa**a un gos i li pixa els camals.
Vent boig!
Vent boig. Mira que ha fet el teu neguit.
Vent boig!
Vent boig i dolç.
Mapes d'amor, arrugats en maletes, als aeroports regionals.
Paper escrits amb pregàries antigues. Cal·ligrafia mental.
Fugitius de la llum i la pau,
atrapats dins l'infern de vent blau.
A l'estiu som cosins sense llar;
i a l'hivern, aviadors sense cel.
Bufa vent boig, atiant el foc mig adormit.
Bufa vent boig, treu la terra de sota els peus.
Bufa vent boig, que ningú mai no et podrà aturar.
Bufa vent boig, treu-me aquest cel de sobre el cap.
No és ma**a tard per començar.
Com és de dolç acostumar-se a aquest amor ressuscitat.
Ma**a d'hora per acabar.
Torna el poeta sense el gos, sense maleta i sense pors.
Mira la terra des del cel.
Mira el dolor des del plaer i les guerres des del sofà.
Ma**a d'hora per acabar.
Bufa vent boig. fes-nos humils i esborra petges i camins.
No és ma**a tard per començar.
Com és de dolç acostumar-se a aquest amor ressuscitat.