El temps t'ha descobert
que no hi ha portes
són ombres de la nit
que dansen tortes. El temps t'ha demostrat
que et falten forces... per seguir
lluitant amb el botxí
a qui res no importes. I et fa embogir
volent morir
i et fa sentir
que no n'hi ha prou... amb tu...
que tot ho dones
quan t'abraones
contra aquest mur. Amb tu...
que ara no hi sents
que ara no vens
per dir que tot
et fa embogir
volent morir
i et fa envellir
a dins d'un pou... On no hi sents
si has d'existir
si has de morir de por
si has de seguir el teu cor. On no hi tens
cap sentiment
cap mà que et llevi el plor
cap trobador
que et fa embogir
volent morir
i et fa tenyir
tot el que és nou.