Es llença a la mar, armat de valentía.
Combat pluja, vent, temors.
Primeres llums del dia.
S'ha de sortir a guanyar; faci calor, fred, nevi o geli.
Que la mar els protegeixi
Ja que no sempre porta a bon port.
Carrega la barca,
Com cada matí, mar condemnada.
La pell reseca, les mans tallades,
I aquesta sal que tot ho rovella, amarga.
Deixa anar les amarres,
I encara un nou dia a la mediterrània,
Sense saber si tornarà amb alguna cosa per casa.
Però salpa cada dia a trenc d'alba.
Llop de mar, buscavides, pirata.
Armat amb el valor i la xarxa.
El bon pescador no té pas por de les onades,
Ja que els taurons són fora de l'aigua.
Acostumàvem a ser conformistes de mena,
Però les coses estan canviant, la sang batega,
Les noves generacions volem deixar empremta,
Inspirat en lluitadors com els pescadors i les feres.
Buscant quatre rals sota la tempesta,
Tot és lluny: casa, família i la resta…
Perque cada cop que es llencen
A la mar, amb aquest vent endimoniat,
és una conquesta.
Volen les flors de la verge,
Patrona dels pescadors, que implora perdó, honesta.
Per el sacrifíci, la condemna. Ells són un exemple.
Guiats per lluna i estrelles.
Es llença a la mar, armat de valentía.
Combat pluja, vent, temors.
Primeres llums del dia.
S'ha de sortir a guanyar; faci calor, fred, nevi o geli.
Que la mar ens els protegeixi
Ja que no sempre porta a bon port.