No sé si penso en tu o si em mullen les ones d'un mar trist, que ja no conec el teu silenci ni tinc els ulls d'infant per a mirar les petites estrelles. Em fa pena pensar que no era un joc el que poguéssim estimar-nos i que el que ara jo escric poden llegir-ho uns ulls travessats de tenebra, enllà del teu plor i del meu plor.
No sé si ens han vençut o si l'estel és nostre i el combat per un amor futur i els plecs d'aquest silenci, una bandera. Ara cerco paraules d'amor i comiat, i tothom pot saber-les, però serà un secret i de matí, per a tornar a estimar-nos, si se m'esqueixa de la vida un cant.