Per carrer de les tronetes
quantes voltes he pa**at!
i les hauré de pa**ar,
castelluda meua,
si no me'n vaig de soldat.
Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que pa**ar
agarrà del meu braç.
El dia que jo et vaig vore
em vaig quedar admirat
pensant si series xica,
castelluda meua,
o àngel del cel baixat.
Al cantar la despedida
les llàgrimes m'han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.