Un vespre de ball de màscares
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla
vaig pa**ar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa
amb una màscara així,
després de ballar sa dansa
la vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
set quartos, vuit ensaïmades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem ésser a defora,
a la claror d'un fan*l,
li vaig dir: -Oh, mascareta,
te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d'abril,
se va llevar sa careta
i va ésser un guàrdia civil!