Cançoneta lleu i plana
lleugereta i gens ufana
faré damunt el marquès,
el traïdors de mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d'engany ets farcit i ple.
Beneïdos són les pedres
a Melgur. prop de Someires,
on tres dents perdé el marquès,
un mal record en tingueres
i allí no s'hi coneix res.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d'engany ets farcit i ple.
Pel braç no us dono una figa,
sembla cabiró de biga
i el porteu molt mal estès.
Us caldria una ortiga
que el nervi us estirés.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d'engany ets farcit i ple.
No obté qui de vós fia
ni amor ni companyia,
guardar-se ha del marquès.
Qui amb vós conviu a ple dia,
de nit no en vol saber res.
Ah, marquès, marquès, marques!,
d'engany ets farcit i ple.
I ben foll és qui es vana
de fer amb vós la migdiada
sens pantalons ben estrets.
No conec fill de cristiana
que pitjors costums tingués.
Ah, marquès, marquès, marquès!,
d'engany ets farcit i ple.