No sé per què, però tot m'entristeix Ni sé què fer perquè em fugi aquest pes; Ja mai ningú no em besa Ningú no m'espera... Ai, amor, on ets que no véns? El llit més fred, si de nit no t'hi sent; Per dir-te "amor", donaria el meu cel La lluna em convida A estimar la vida... Ai, amor, on ets que no véns?
He sentit a dir, que estimar és tan bonic... Tan bonic i tan difícil... Prec els estels perquè arribis i siguis ben meu Ben meu, ben meu I mentrestant, perquè això sigui cert M'invent el so que fa la teva veu Per dir "t'estim" O per dir "et desig"... Ai, amor, on ets que no véns?