Cansat, cansat de fer-me mal
De viure en un engany
Cansat de mi
Que no sé alliberar-me
Fugir d'aquest desig
Que sé que no és per a mi però no puc evitar
Cansat d'aquesta soledat
D'haver-me enamorat
Del pas del temps
Que fa caure en l'oblit
Allò que va ser etern
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar
No és ma**a tard per a tot allò que és important
Per a mi, com ser feliç
Estic tan cansat ...però he de tornar a començar
I quan s'aturarà aquest mal
Que crema i crema tant?
Evaporat
Que no deixi record
D'aquells moments tan bons
Cansat que d'aquells núvols només en quedi fum
Només vull cridar i trencar, no recordar mai més per viure en pau
Cansat d'haver callat
D'estar emprenyat
De ser fugaç, de ser real...
Per què no puc existir així?
No puc, no és per a mi
Tan humà, despullat
Que no puc existir
No vull pas fer-ho així
Cansat d'haver somiat...
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
Per sentir aquest desig
Que no té cap sentit
Per viure sense viure tanta soledat?