Ja fa temps que ningú et troba
Al lloc on sempre vas habitar
Però a la cambra encara volen
Milions de lleis a mig inventar
Al voltant del teu cervell, la vida gravita
I tot cos obeeix la llei, la llei infinita
Que lluny som dels temps feliços
D´aquells dies d´escaire i compàs
Tot era nou per nosaltres
Era un descobriment a cada pas
Isaac, Isaac
Has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui t´ha crescut la barba
El teu cabell s´ha tenyit de blanc
T´has lliurat a la vagància
Tu ja no ets l´arquitecte d´antany
Sota el teu desert d´esguard la vida gravita
Tot compleix igual que ahir la llei infinita
Veient-te com et veig ara
Qualsevol dirà que ets francmaçó
El que és a mi no m´enganyes
Els teus fills hem après la lliçó
Isaac, Isaac
Has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui l´home s´ha fet Déu
I ningú no ho podria fer millor que ell
Però hi ha folls que hi donen tombs
Busquen sota les pedres
Criden el teu nom
Isaac, Isaac...