De la font del plaer diuen que beure no és bo
Doncs no calma set
Jo he pogut volar i des del cel he vist el mar
I m'ha agradat tant que ja no puc baixar
I desperto en unmón millor a on tot és de debò
I em pregunto, ¿perfecte sóc
O de pedra s'ha fet el meu cor?
Mai he vist tant la veritat
No em deixava portar;
Mai, jo mai no ho he tingut tant clar
I en el foc els records he cremat
Per què tancar el llibre, quan començo a escriure?
Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar?
I recordo el teu marxar, ni enrera vas mirar
Vola el temps al pa**ar
¡les coses com eren i com estan!
Mai, vas veure la veritat, no et deixaves portar;
I ara, ara sóc jo qui pot fer realitat
Tots els somnis que hi han al meu cap
Per què tancar el llibre, quan començo a escriure?
Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar?
Per què una paraula, si tinc mil imatges?
Per què no et desitges
I ets el que hi ha a dins teu?
No ets mai com desitges
Sempre ets el que hi ha a dins teu