Sento una veu dins meu
Que no sé si és mora o és gitana
Sento una veu dins meu
Que no sé si és jueva o catalana
Sento una veu que és trista
Però que olora amb pólvora feta de vida
Sempre vaig Rambla avall
I tombo pel carrer Hospital
Puc remar pel Raval
O bé arribar-me a la Reial
I a cada cantonada
Sento dins la fosca que una veu s'amarga
Sento una veu que plora
Que plora pels carrers de Barcelona
Tiro cap a esquerra i dreta
Sempre per la banda estreta
No em puc fiar de la vista
Si faig el camí del turista
I sento la veu més dolça, que em diu:
"vine, perde't pels carrers de Barcelona"
I sento la veu més forta, que em diu:
"deixa la por, perd la vergonya!"
Il-luminat amb boja pèrdua
Sempre tombo cap a mar
Allà on tota ciutat comença
I on el cau no han foradat
I espero que arribi la fosca
Per veure si la veu és balladora
I és que Barcelona s'amaga
Però de nit l'he vist ballar
Com una gitana
"Vine cap aquí, vine cap aquí!"
Cantonada a cantonada
"Vine cap aquí, vine cap aquí!"
Pels de fora es posa guapa
"Vine cap aquí, vine cap aquí!"
Cantonada a cantonada
"Vine cap aquí, vine cap aquí!"
Jo la busco i ella s'amaga
Té molta cara
Té poca vergonya
Com camela quan remena, Barcelona