Cel dhivern, glaçant les teulades,
Vides sospirant cap enlloc,
Puja a poc a poc les escales,
Potser avui serà lúltim cop.
I damunt la taula
Hi ha dos gots de vi
Per beures el món
Ploren desperances
Somrient, es fan un petó....
Després sabracen fort.
Enmig de la nit
Ofega les pors entre els seus braços
No li ha sabut dir
Però ella ja ho ha vist.
Semblen orenetes
Esperant un canvi de vent
Només són uns nàufrags.
I ell, que mai no ha estat valent,
Que no sap dir que no,
Que sembla que no hi és,
Que avui el cor li ha dit que prou.
Sol de febrer,
Que ens escalfi un tros de vida
Demà quan despunti el dia.
Sol de febrer, tant se val
Perdre una partida
Si això ens fa tirar endavant.
I ella el veu sortir
Sentelen els tons dels seus ulls daigua
La llum del matí
La fa sentir més bé.
Vora la finestra
Esperant un canvi de temps
Ja no mira enrere.
Sols, ompliran els records
Destrofes i dolors
De nits de tots colors
Que avui comença un dia nou.
Sol de febrer,
Que ens escalfi un tros de vida
Demà quan despunti el dia.
Sol de febrer, no es pot viure una utopia
Hi ha el destí fent-nos de guia.
Sol de febrer, tant se val
Perdre una partida
Buscar una sortida
Perquè això ens fa anar endavant