Por de parlar, De dir alguna cosa que no et pugui agradar, De deixar anar una altra mentida A la teva mida. Por de callar, Desant les paraules a qualsevol calaix, Per no deprimir-te o fer-te badallar, Saber què rumies amb aquella mirada Que no sé què m'amaga. Por de dormir I que en despertar-me tot hagi canviat, Sense recordar què ens fa viure plegats Com si fóssim estranys,
De sentir la rutinarosegant-nos per dintre. Et veig, El sol s'amagaentre els teus cabells. Em sents, Aixeques la mirada I en aquell precís instant Tot és tan plàcid i tan clar Que em vénen ganes de cridar Res no m 'espanta. Por de la por De sentir aquest pànic tan subtil i tan boig De no ser capaç de somriure Quan em dius que m'estimes