Les formigues que viuen sota la nevera,
Aquell pany de la porta que s'ha d'apariar,
Un tros de llonganissa que no era tan seca
I l'avís de correus que sempre arriba tard.
Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,
La llum quieta i vermella del contestador,
Una vella faldilla que t'anava estreta
I fa més de vint dies que penja al balcó.
La torreta on plantàvem maria
I per dissimular
Un brot de camamilla,
Ara dorm avorrida
Plena de burilles
Que no cal regar.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.
Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,
Aquell pòster d'Holanda que s'ha d'emmarcar,
Una tapa de wàter que és sempre aixecada
I la pasta de dents seca i sense tapar.
Llibres vells plens de dedicatòries
Que ara fan tan de mal,
Mitjons bruts o pitjor,
Que han perdut la parella
I de pas amb ella
Tota utilitat.
No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs.