D'amagat de mestresses que espien de nit,
Clara surt de la casa amb el c or encongit.
Du a la mà una panera amb crostons i sorgits,
Mentre el seu home dorm travesser dins el llit.
Just pa**at Riudarenes agafa un trencant,
Esquivant les petjades i els gossos bordant,
I amb el c or a la boca arriba a aquell mas
On l'espera el que més s 'ha estimat.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.
Amagat de l'enveja que el vol delatar,
Jaume espera darrere d'un fals estucat
I pentina les hores amb un tronc cremat,
Dibuixant lentament un ulls verds com de mar.
Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor,
Mastegant fruits i herbes empaita els moixons,
S'embolica un cigarro i f a fum poc a poc ,
A l'aguait de la cendra i el foc.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.
I el vent
Que els espia fa temps
Fa converses amb ells,
Mentre es llepen absents
Del soroll de la guerra
Absurda,
Sabent que tenen poc temps.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.
Encara que siguis cada cop més lluny
Travessaré tenebres fins arribar a la llum.
Ara m'escapcen
El sou i l'esperança.
La llengua que parlem
Voldrien morta i feta un erm.
Cauen les bombes,
Ja sento com s'acosten.
Em ve aquella olor
Que fan l'angoixa i el dolor.
"Hauries de sortir"
Em deies sempre que estava trist,
Et miro en el retrat,
Se'm fa present el teu esguard.
M'aixeco de matí
Amb un nou dia per descobrir.
Quan torni cap al llit
N'haig d'haver tret algun profit.
Malgrat que el camí és llar g i costerut
Sé que a dalt de tot hi et s tu.
Encara que siguis cada cop més lluny
Travessaré tenebres fins arribar a la llum.