Preparats per fer la guitza,
Sempre conspirant contra l'avorriment.
Provocant-nos farts de riure
Encarant els dies a contracorrent.
Ignorant els que critiquen
Amb la indiferència dels que en saben més,
Suportàvem gelosies
Dels que no païen la gent diferent.
I estimàvem amb la força del que no
Ha patit ferides.
Amb la set insolent del que ho vol tot
D'un glop i sense glaçons,
Al so de tantes cançons.
Ara som més selectius
Triant els objectius però encara tenim clar
Malgrat fòbies i ressaques
Que el nostre enemic es diu mediocritat.
I estimem tant malgrat haver patit
Mil i una ferides,
Convençuts que el futur serà de qui
Es begui la vida d'un glop
Al so d'alguna cançó.
I ens truquem cada deu minuts
Per explicar-nos la vida,
Mentre els macarrons
Se'ns cremen als fogons.