La primera vegada et va xocar, No sabies si anava disfressat, Botes camperes, arracada al nas I els cabells més llargs que ta germana. Tot i que el bar no era pas petit I estava ple, de fet com cada nit, Travessant els gots i els teus amics Aquells ulls et feien mal de panxa. Però era tard, Tenies una cita l'endemà, Te'l vas creuar a la porta i us vau mirar Poc a poc, Sense dir ni un sol mot I finalment et va donar un somrís de comiat. De res no va servir ficar-te al llit, Tancant els ulls el tenies allí. A l'endemà t'havies adormit, Vas fer tard a la cita acordada. Divendres a les onze puntual
Ja eres a la porta d'aquell bar, Tres whiskies llargs i cinc hores més tard Vas marxar amb la cua entre les cames. I ara és tard, No l'has tornat a veure a cap més bar, Ni tan sols queda un nom per recordar, Però al cap sempre tindràs Un estrany I tot el que hagués pogut ser i mai no serà. Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes, Aquell bon partit que tu tan llesta vas triar Et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar. I ara és tard, No l'has tornat a veure a cap més bar, Ni tan sols queda un nom per recordar, Però al cap sempre tindràs Un estrany I tot el que hagués pogut ser i mai no serà.