Quan des de petits plegats,
Anàvem a fer mal
Per molt que ens arrisquéssim
No t'enxampaven mai.
Sempre al capdavant manant,
Un líder natural,
Brillant i sense escrúpuls,
Rebel i radical.
Eres molt llest
I vas canviar,
El vermell per
Un to més blau.
Descafeïnat com un trist tallat
Tebi per fora i per dins glaçat.
Tan triomfador i tan desgraciat,
Descafeïnat.
Ara he comprovat, mirant,
La premsa comarcal,
Que el "trajo" i la corbata
Ja no et molesten tant.
Fa deu dies t'has casat
Amb una de vint anys
Que quan no hi ets s'entén amb
El teu a**essor fiscal.
A la feina
Manes tant,
Però els diumenges
No saps qui trucar.
Descafeïnat com un trist tallat,
Tebi, insípid i descremat.
Tan triomfador i tan desgraciat,
Descafeïnat.
L'altre dia
Ens vam trobar:
Dos estranys que
No es van saludar.
Descafeïnat és com t'has quedat
Tebi per fora i per dins galçat.
Tan triomfador i tan desgraciat,
Descafeïnat.
Descafeïnat és com t'has quedat,
Tebi, insípid i descremat;
Sense principis ni dignitat,
Descafeïnat.