M'he aficionat al ball. Vaig començar per obligar-me a sortir. Mai he tingut facilitat pel ritme, però ara m'he aficionat al ball. És un món que tu veus a la tele i dius: "Aquests què fan?". Però hi ha tota una tècnica que s'adquireix amb anys d'esforç i disciplina, d'entesa amb el company, per lliurar-te a la música deixant la ment en blanc.
El primer dia, és clar, vam fer parelles i érem senars. El professor em va dir: "No se preocupe, alguien se apuntará". I al cap d'un mes, va entrar una noia maca que està sola com jo, que mira de refer-se d'un sotrac inesperat que li ha deixat seqüeles que intenta maquillar a cada pas que fa de tango, mambo i txa-txa-txa.
Diumenge debutem, al pavelló muntem un acte senzill. Ahir a la nit no les tenia totes, em va costar dormir. Però avui m'he vist capa'de fer-ho. Hem fet l'últim a**aig i ens ha quedat prou bé: tothom ens ha felicitat. Dempeus, allà aplaudint-nos, companys i professor han coincidit a dir-nos que hem fet una evolució. I ella, tornant enmig d'un llarg silenci, m'ha dit que se sent a punt per veure'ns algun dia, per fer un cine o berenar junts. Pot ser una altra manera: tenir al costat algú, jo que ara prioritzo fer coses per no pensar en tu.
M'he aficionat al ball. M'he aficionat al ball. M'he aficionat al ball.