M'he provat ja tantes malles
I m'he disfressat de tot,
Que és que ja no sé com fer-ho
Per ser el teu superheroi.
Sense màgia ni poders
Vull guanyar-te mica en mica.
Sempre qui acaba vencent
És el que més pedra pica.
No podré ser mai...
No podré ser mai el teu heroi.
He deixat de treballar,
Pagues dobles, feina estable,
Per poder-me dedicar
A un propòsit més lloable.
I ser el jedai del carrer,
El de les petites coses;
El qui no fa un lleig a res,
Que aconsella però no imposa.
Salvar el món cada matí,
Ajudar la gent que pa**a.
"Senyor no baixi per aquí!",
"Senyora això pesa ma**a".
Fer lluir bé el català,
Que és una bona feinada,
Que s'han de fer bé les A,
I les L geminades.
No podré ser mai...
No podré ser mai el teu heroi.
Superheroi, super bon noi.
I ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi
D'arreglar immediatament
Tot allò que no funciona,
I no ser mai un d'aquells
Que només s'en recorda
De santa Bàrbara quan trona.
Per la doble identitat,
Amb un casco ja tirava;
Però acabava ensopegant
Perquè el vidre s'entelava.
Li vaig demanar a ma mare
Una màscara de cuir,
Però la pell se m'irritava
Tant bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa
Perquè sempre vesteix més,
Però em van fer per desgràcia
El repunt a l'inrevés.
I amb els calçotets per fora
No em deixaven entrar enlloc,
I jo capficat rumiava:
Potser t'ho has treballat poc.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.
Superheroi, Super Bon Noi,
I ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
Que sap que les bones accions son aquelles que perduren i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa,
Que de mes verdes en maduren.
No podré ser mai, no podré ser mai
No podré ser mai, no podré ser mai
No podré ser mai el teu heroi.