L'home que va matar a Liberty Valance,
L'home que tothom estima, però que en veritat
No va fer res per ser estimat,
Sols era allà, i ara tothom vol felicitar.
L'home que va matar a Liberty Valance,
L'home que t'estimes però que en veritat
No va fer res per ser estimat,
Sols era allà i ara no saps com li pots explicar.
I quan per un no en dónes un duro,
T'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
Els nens estan contents.
L'home que va matar a Liberty Valance,
L'home que cada dia se't fa més estrany,
Que et fa el sopar, que viu amb tu,
Que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.
I aquí el més burro fa rellotges
I espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
De forma intermitent.
I quan la gent mira Perdidos
No pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
Queden a l'inrevés... a l'inrevés.
I això és tant veritat, amiga meva,
Com que sempre se'ns mor la bona gent;
Com que totes les guapes són cambreres
O algun dia ho vau ser.
I això és tant veritat, amiga meva,
Com que totes les guapes són cambreres
O ho acabareu sent.