Plasmar l'odi que et tinc en un paper no em serà fàcil
El bolígraf llisca, àgil, però mai dòcil, inútil
No descansaràs tranquil no, tens el perfil idoni per rebre un projectil a l'entrecella
Vius a les estrelles i tens estil hostil
Ens mostres meravelles i ens afuselles subtil
Et mirem als ulls i no tanquem les parpelles, imbècil
Polítics de merda només sou titelles
Encara no has entès la nostra desconfiança
Desallotjeu que ballarem la dansa de l'Hamsa!
Arriba la venjança de conscient perseverança
Ens defensarem a ultrança que volin les llances
Política d'habitatge és pujar hipoteca i lloguers
Política d'immigració es dir "stop extrangers"
Política de seguretat són pistolers als carrers
Política laboral són tancaments i ETT's
Atura't. Busques la quadratura del cercle
S'acaba la legislatura i et falta adjudicar un projecte
Bones expectatives per la candidatura
De que un subjecte d'una patada et voli la dentadura, nen!
Qui paga mana i només d'ell emana
La única veritat que la realitat amaga
De cara bonica, de gust amarga, de cor agre
Precarietat afable esclavatge agradable
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
I qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
Des del bressol fins el puto funeral. (2)
A qui li importa si li dius precariat o proletariat
La victòria de les forces vives arribarà aviat
Els que vau néixer morts us enterrarem vius, per descomptat
No podrem ser molt compasius
En acabat haurà començat la nova vida
La universalitat de la universitat no serà mentida
A mida que avancin els dies recuperem migdies
I no ens sedueixin alcaldies sinó melodies
Adéu a les discòrdies, que petin les inèrcies
Potser acumularem "pífies" però mai més demagògies
És orgull de ser el que som, separats, poca cosa
L'orgull de saber-nos, però, fent més que nosa juntes
Records a les difuntes i difunts
Tu tries si vols guanyar aquest combat per K.O. o per punts
Records als companys presos en centres penitenciaris
Eufemisme de "zulos" on torturen funcionaris
I és que Cuní, jo t'explico les coses que pa**en:
Els polítics i els burgesos pacten i ens roben
I si no vine't per Sabadell i mira què varen fer amb l'Alhambra:
El 13 roig de la plaça Vallès ja no és el nombre
Ens la "suda" el pacte d'esquerres o el pacte nacional, xaval
Perquè al final sempre es pacta amb la patronal
I no cal ser molt despert per entendre que qui perd
Sempre és qui té menys a perdre enmig d'aquest desert
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga
I qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
Des del bressol fins el puto funeral. (2)