No hi ha hagut temps per a sa famili des nord
Mentre ses hores pa**aven ràpid d'infant eren allà
Poques memòries tenc de sa famili des nord
M'hi aferr ben fort
Tan fort com s'arrel que cruia sa roca
I puja sa soca per damunt de sa poca història que allà hi
Tenc
Però sé que me queda sa sang dels homes des nord. des nord
I jo tant innocent pensava:
tanmateix, ja sé don vénc, ben mallorquí som jo
I no hi tenc cap feina amb els homes des nord
Quina errada! quina errada pensar que per no veure'ls no
T'estimen tant i que
Com que són lluny no van amb tu
Però ells me veien cada dia, i a ses meves germanes
A ses fotos que hi havia per tota sa casa;
Fotos que jo ni sabia que tenien
Però que eren cada dia es record en es nord
I vaig tornar amb mon pare
I una imatge gravada venia amb jo!
Ja sense vida te dic adéu! tia i te deman perdó
Quina errada reparar que sa vida és lo que pa**a mentre
Fas plans
Per anar a estar amb aquell familiar fins que ja és ma**a
Tard
Dins un potet te vaig deixar dins es nitxo
I, com si fos un capritxo
Els arbres amb es vent te deien adéu
Vares deixar ma**es cabells a sa pinta i també aquella
Cinta amb ses veus dels homes des nord
Quina errada! quina errada! deixar que pa**i es temps
Sense aprofitar més moments
Que pocs que en tenc dins sa meva ment!
I n'aïda riu dins na catalina, amb sa mateixa alegria, i
Ses hortènsies florides duraran
I aquell vell amb nom docell de rapinya i amb es geni
Sensible, volarà....
....més alt que mai! que mai!!