Sols hi ha un home que recordin les iaies les iaies més velles
Sols hi ha un home que recordin les iaies
Que recordin com se'ls hi amorrava a les calces quan elles eren joves
Sols hi ha un home que recordin les iaies
Que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes
Perquè ell és l'home amb qui somien les dones quan somien amb homes
I ell és l'home que mulla les dones quan es consolen soles
I ell és l'home amb qui sospiren les dones quan els homes no poden
I ell és l'home que conforta les dones
I ell és l'home que consola les dones
I ell és l'home amb qui es masturben les noies.
I ell és l'home que ens roba les nòvies
I ell és l'home que ens roba les nòvies.
I ell és l'home que espia les dones si fa sol i és diumenge
I ell és l'home quin miracle la hòstia les fa seves de pressa
I ell és l'home que acompanya les dones de bracet a l'església
I ell és l'home que confessa les dones
I ell és l'home que pastura les dones
El cabró que se'ns carda les cabres.
Ell és el goril·la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges
Ell és el monstre que s'emporta les joves a les nits de turmenta
La criatura que pretenen les nenes per tot menys per dur al ventre
I ell és l'home que se'n riu de nosaltres
L'allimanya que s'oculta a les coves
I és la bèstia que emborratxa les dones.
I ell és l'home el gran home el mil homes que obsessiona les dones
O potser és l'home que es pensen els homes que obsessiona les dones
L'obsessió que turmenta qualsevol relació entre un home i les dones
I ell és l'home que no veuen els homes
I ell és l'home que sols saben les dones
I el fantasma que enfosqueix a les dones
La cadena que carreguen els homes
És la pena que hi ha entre homes i dones.