La cançó de moda vos la cantarem.
No és molt divertida però és veritat.
No diu cap mentida però que ho lamentem.
La cançó de moda canta tristament...
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'horta verda a salts a treballar,
no eixiran a plaça per fer-se llogar,
n'hi haurà tanta feina que es farà a destall.
Els que tenen terra seguiran dormint,
no eixiran a plaça per llogar jornals,
per primera volta han fet tots d'acord,
la cooperativa i el governador.
Primer el camp del jutge i el camp del rector,
els del tio Llopis i els de l'alteró,
tots fent una colla aniran un per un,
colliran els arbres sens deixar-ne un.
No caldran caba**os ni escales tampoc,
estelles i cables han fet els caixons,
només se duu a l'horta per l'últim jornal
un grapat de cordes, serres i destrals.
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
no es cullen taronges, arbres colliran,
exportarem llenya si trobem mercat
i si no a desembre encendrem la llar.
Ara es lloguen químics i es vol intentar
traure algun suc de la fusta que se va tallant.
La gent als casinos diu de pegar foc
tots els magatzems i cases dels exportadors.
I eixir a les vies per fer boicot
al tren de taronja que ve de Marroc.
Ja s'acosta la collita dels tarongerars,
tot el món a l'Horta merda tindrà que menjar.
La cançó de moda ja vos hem cantat.
No estarà de moda però és veritat.
Sí que diu mentida, diu que exagerem.
La meitat que pa**e serà suficient,
més val parlar ma**a que arribat al fet.