Albert Pla - El capellà del poble lyrics

En un raconet del quarto Sobre un rústic llit de fusta Sota un místic raig de lluna Jeu el cos d'un home sant. És el capellà del poble El pastor de la parròquia Un home de vida sana Casta pura austera humil. Però ha sigut la malaltia Un càncer que no perdona Ni en aquells que en aquest món Mai no han fet mal a ningú. Cony pobre home no fumava ni bevia Mai no havia dit ni un taco Sempre amb cara de recato Tan absort amb la collita de fidels. Però ara sent una nostàlgia De lo que no va conèixer D'una nit boja i lleugera Amb una mujer fatal. O un destape de sotana Que fes la vida mundana Una mica més amena I amb més polvos Molt més morbo I més pa**ió. Quan es posa a repa**ar la biografia És insulsa i avorrida És un badall que camina Dintre un claustre solitari Fred i fosc. Però és que Un home abans de morir Ja no cal que dissimuli I ell s'aixeca del seu llit I ell s'arrastra I amb prou feines Puja al púlpit. I ara ja no hi ha qui el pari Es descorda la sotana Reivindica el seu orgasme I maleeix el seu destí. I no ha perdut la compostura Però l'audiència està sorpresa Ningú es pensava que el cura Tingués un pollot així. Cony quin nabo té el gitano Quina bèstia Ui! quin mal gust desperdiciar-lo Tal miracle entre les cames Es mereix amb tota pompa Un monument. No és estrany que les senyores Se'l mirin tan admirades Però ja és tard no hi ha manera Ara és ara, i el mossèn S'està morint. Ell sap que no està per trotes Que el temps perdut mai no torna Es desmaia cau al terra I expira els últims sorolls. Aquí s'acaba el que es donava Queda el cos fora del mapa L'esperit va de viatge Pels camins de l'altre món Mai no es pot tenir tot.