Era un món salvatge Molt lluny de la gent Potser per això era tan adient. No duiem equipatge, no sabia el perquè I és que en aquest viatge no et servirà de res. I ara fa temps, I ara fa mesos. No sé on vull anar Però no em fa res. I tan he desitjat aquesta lluna de maig Que he vegut el beuratge que el druida ha preparat. I ara bé quan em relaxo, no vull esperar res, Tanco els ulls i moblido de tot allò de més. I ara fa temps I ara fa mesos. I a loritzó les portes Cuasi sestan obrint. De lluny un ritme et porta directe a linfinit. No hi ha cues ni peatges per entrar allà dins. En un moment o altre es vestirà la nit. Ànimes amb pena ara redrecen un nou camí. Estic fent-me preguntes amb molta claredat I les respostes són imatges que mai he vist abans. Camino cap a dintre amb molta persepció I ara sé que estan obertes, les portes dun nou món. I ara fa temps, I ara fa mesos. A loritzó les portes cuasi sestan obrint De lluny un ritme et porta directe a linfinit. No hi ha cues ni peatges per entrar allà dins. En un moment o altre es vestirà la nit. Ànimes amb pena ara desperten un nou matí.