Cel dhivern, glaçant les teulades, Vides sospirant cap enlloc, Puja a poc a poc les escales, Potser avui serà lúltim cop. I damunt la taula Hi ha dos gots de vi Per beures el món Ploren desperances Somrient, es fan un petó.... Després sabracen fort. Enmig de la nit Ofega les pors entre els seus braços No li ha sabut dir Però ella ja ho ha vist. Semblen orenetes Esperant un canvi de vent Només són uns nàufrags. I ell, que mai no ha estat valent, Que no sap dir que no, Que sembla que no hi és, Que avui el cor li ha dit que prou. Sol de febrer, Que ens escalfi un tros de vida Demà quan despunti el dia. Sol de febrer, tant se val Perdre una partida Si això ens fa tirar endavant. I ella el veu sortir Sentelen els tons dels seus ulls daigua La llum del matí La fa sentir més bé. Vora la finestra Esperant un canvi de temps Ja no mira enrere. Sols, ompliran els records Destrofes i dolors De nits de tots colors Que avui comença un dia nou. Sol de febrer, Que ens escalfi un tros de vida Demà quan despunti el dia. Sol de febrer, no es pot viure una utopia Hi ha el destí fent-nos de guia. Sol de febrer, tant se val Perdre una partida Buscar una sortida Perquè això ens fa anar endavant