Som els dos davant del mirall Estirats damunt del llit, Mentre els meus dits, Et van acariciant. Mires en el reflexe com et resegueixo els pits, I suaument segueixo avall. Se que t'encanta estar amb mi, nena, Et vull tenir amb mi per sempre. Aquests ulls tan bonics i els petons al melic, Et dic: la nit no té fi. I et desfàs, em desfaig. Ens desfem els dos en un sol cos, Bebem de la font de la vida a glops, Sé com ets, saps com sóc, I que aixo que fem és molt més que un joc, El vidre s'antel·la, la nit sencera donant-nos guerra. La calor ens ofega, dos cossos que s'encenen, nena. Sobren els llençols. Perque el llit sencer està en flames, Els dos despullats, l'un damunt de l'altre, Notante el cor i el tremolor de les cames, M'encanta fer-te l'amor i en el mirall veuret reflexada. Com et brilla el cos quan es mulla, Com et brillen els pits quan sues. Ballem tota la nit sota la lluna. Ens mirem a través del mirall Mentre seductorament et despulles. Ens hi vam posar a les vuit i ja son les dues. No hi ha dubte, com tu només n'hi ha una. Només ell i jo sabem, el to de la teva pell sota la llum dels estels que roden per l'espai i et reflexen al meu mirall. Només ell i jo sabem, el to de la teva pell sota la llum dels estels que roden per el cel, per el cel, per el cel. Com et deia nena ja hi tornem a ser de nou, Aquest cop sense llençols. Els veïns trucant al timbre, preguntant per l'enrenou. Aquesta nit no hi ha qui dormi, Demà al matí tots amb son. Perquè la nit és nostre, Sexe, tú, que ets la meva droga, i alcohol. Mai havia provat res tant dolç. Com qualsevol dels teus petons, Que em fas mentre baixes, entre les cames i em fonc. Ja no explicaré el que segueix, tu imagina. Però no t'hi acostaràs ni una mica. Només ell i jo sabem, el to de la teva pell sota la llum dels estels que roden per l'espai i et reflexen al meu mirall. Només ell i jo sabem, el to de la teva pell sota la llum dels estels que roden per el cel, per el cel, per el cel.