He vist un riu a parís aprop de sa torre gris he vist un paraigües esqueixat tots es mecanismes un home i sa dona aturats conversen enterra amb un moix sa dona desplega i desfà tots es mecanismes i plou un dia normal sa gespa s´enverda i reviu ell tira es paraigües espenyat tots es mecanismes i vola es pedaç ondulant i com un insecte ferit dins s´herba per sempre aturats tots es mecanismes tots es mecanismes...