Antònia Font - Alpinistes-samurais lyrics

Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors. Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà, mil cent-cinquanta condons. Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pa**ar. Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar. Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador. Un indici de final, previsions males de calcular. Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar. I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèl.lit travessa paisatges i capses de retoladors. Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura matèria des gremi de sa construcció. Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors. Una foto, manantials, aumentam es nivell d'expulsions, beus aigua des meus grifons. Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pa**ar. Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar. I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèl·lit travessa paisatges i capses de retoladors. Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura matèria des gremi de sa construcció. I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèl·lit travessa paisatges i capses de retoladors. Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador.