És dòcil, té vida Si el mires ja no hi és Té un membre que respira és s'animal que no existeix Se toca i se vagina Fornica amb ell mateix Té un far que m'il·lumina Té escata com un peix Me menja i me vomita D'un simple malentès Me caga i me compixa és s'animal que no existeix Desvinculat de qualsevol forma de vida Travéssa gent amb sa pupil·la Tan desfasat des segle que comença ara Som una mòmia, som dues vaques És dòcil, té vida Si el mires ja no hi és Té un membre que respira és s'animal que no existeix Se toca i se vagina Fornica amb ell mateix Té un far que m'il·lumina Té escata com un peix Me menja i me vomita D'un simple malentès Me caga i me compixa és s'animal que no existeix Dins d'un no-res, dins d'una absència pura Aquest silenci és una tortura De tot un cos, de tota una vermada Només me queda un pam de carn en barra Desvinculat de qualsevol forma de vida Travéssa gent amb sa pupil·la Tan desfasat des segle que comença ara Som una mòmia, som dues vaques