Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
De gent que va alçant-se
Des del fons dels segles
De gent que anomenen
Cla**es subalternes,
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
I dels carrers plens
De xiquets que juguen
I de vells que esperen,
Mentre homes i dones
Estan treballant
Als petits tallers,
A casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat,
D'on comença l'horta
I acaba el secà,
D'esforç i blasfèmia
Perquè tot va mal:
Qui perd els orígens
Perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg,
De gent sense místics
Ni grans capitans,
Que viuen i moren
En l'anonimat,
Que en frases solemnes
No han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant,
Jo vinc d'un silenci
Que romprà la gent
Que ara vol ser lliure
I estima la vida,
Que exigeix les coses
Que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg,
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat,
Jo vinc d'un silenci
Que la gent romprà,
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant.