Ric só d'enuigs e pobre de conhort,
lluny de tot bé, abundant en dolor,
desventurat e malcontent d'amor:
essent jo viu, vos dic que ja só mort.
No trob remei ni sé a qui m'acost,
ne pa**e temps en res que pler me sia;
perquè am més la mort que em sia tost
que viure lluny de vós, que sou ma aimia.
Oh, trist de mi, catiu en mala sort
e carregat de molts mals e tristor!
Desventurat e malcontent d'amor:
essent jo viu, vos dic que ja só mort.