Primer parlaré de tu,
després parlaré de mi,
més endavant de nosaltres
per callar-me tot seguit.
És quan t'oblides de tu
que els teus ulls bruns m'il·luminen
d'una llum tendra i suau
que em parla del goig de viure.
Els antics en deien gest,
no conec millor paraula
per dir allò que en tu veig
i que no he vist en cap altra.
T'he vist desperta i dormint,
t'he vist plorant i rient,
plena de goig i aïrada,
no sé com m'agrades més.
Que descante el que he cantat,
que em desdiga del que he dit
és el que han volgut de mi
i no han aconseguit.
M'entotsola la tardor,
els vint colors de les fulles
dels arbres que no conec
que a poc a poc es desfullen.
No és fàcil saber triar,
hi ha risc en tota tria,
com que ens triem cada dia
no ens cansem mai d'arriscar.
Ara ja he cantat de tu,
ara ja he cantat de mi,
també he cantat de nosaltres,
tot el que he dit ja és dels altres.