Perquè ningú no em contarà els seus somnis,
perquè és tot urgent i res no s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les boires.
Pa**ege avui fent esforç de memòria
sobre l'asfalt impa**ible i negrós:
la voluntat d'arrels, molt més present
que la nostàlgia d'origen fosc.
El verd suau dels pins llepats de pluja,
la justa llum que em fa palpar les hores,
la veu del vent, oh música oblidada,
el gust salat de la vida i la mar.
Perquè ningú no em contarà els seus somnis,
perquè és tot urgent i res no s'acaba,
perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari,
perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara.
M'invente sol un amic per parlar,
per recordar records, velles històries,
per retrobar el que a ciutat es perd
entre els neons, el tràfec i les boires.
Jo sé que algú em pot dir que no m'adapte,
que em costa molt de perdre el dialecte,
que no m'esforce gens a a**imilar-me,
que no vull oblidar que sóc de poble.
Que vaig idealitzant la meua infància,
que pa**a a molta gent a la trentena,
que tot això no té cap importància,
que el món és fet de gent de tota mena.
Perquè ningú no em contarà els seus somnis,
pa**ege avui fent esforç de memòria:
el verd suau dels pins llepats de pluja,
m'invente sol un amic per parlar.