Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc, he vista una garsa,
Sola, sens par, de les altres esparsa,
Que del mirar mos ulls resten alegres;
I, al seu costat, estava una esmerla,
Ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
Que no és al món poeta tan il·lustre,
Que pogués dir les llaors de tal perla;
I, ab dolça veu, per art ben acordada,
Cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
Si no em mirau
Ab los ulls tals, que puga dir
Que ja no us plau
Que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
L'amor que us port,
E no es pot fer que no ploreu
La trista mort
D'aquell que ara no voleu;
Que el mal que pas no em pot jaquir,
Si no girau
Los vostres ulls, que em vullen dir
Que ja no us plau
Que io per vós haja a morir".