El núvol blanc
que ara pa**a
pel blau del cel
molt suaument
no ha estat posat,
ni poc ni ma**a,
per ser mirat
amb els ulls meus.
El meu esguard
ha quedat pres
del seu pas lent,
del blanc i el blau,
d'aquest moment
de vent fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.
Un gran desig,
desig de perdre'm,
pren cos en mi
calladament;
d'a poc a poc,
com ell, desfer-me
en algun lloc
que no conec.
El meu esguard
ha quedat pres
del seu pas lent,
del blanc i el blau,
d'aquest moment
de vent fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.
El núvol blanc.