Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps,
e visc e muir e faig d'enuig plaer,
així mateix faig de l'àvol bon temps,
e veig sens ulls e sé menys de saber,
e no estrenc res e tot lo món abraç,
vol sobre el cel e no em movi de terra,
e ço que em fuig incessantment acàs
e em fuig açò que em segueix e m'aferra.
No em part d'un lloc e jamés no m'atur,
ço que no cerc ivaçosament trob,
del qui no em fiu me tinc molt per segur,
e el baix m'és alt e l'alt me sembla prop,
e vaig cercant ço que no es pot trobar,
e ferma veig la causa somoguda,
e lo fons gorg aigua sus port me par,
e ma virtut no em té pro ne m'ajuda.
Prenga cascú ço qui millor li és
de mon dit, vers revesat d'escriptura;
e si el mireu al dret e al revés,
traure podreu de l'àvol cas dretura.