Amb tots els petits vicis
adult et consideren
i com qui deixa ploure
vas traspa**ant els límits
de més de tres edats.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com pa**en tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
Podries ser ja pare,
si molt t'obliguen penses,
et mires a l'espill
i sempre et veus més lleig.
Que no ha pa**at la vida
d'adolescent et sembla;
amb tots els petits vicis
la sents molt més present.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.
A mort ací és la vida
d'una manera lenta,
i lluites junt amb altres
i et negues a mil coses
i sempre et sembla poc.
Com és l'absurd qui mata
i mai a qui voldries,
com que no veus el canvi,
com pa**en tantes coses
sense que t'ho consulten.
Et creus, oh miserable,
que el temps ja no existeix.