D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
De l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei
La meva terra
Es com un parrac grapejat;
Un país vençut pel davant
I pel darrere; I
D'atrotinada dignitat
Adéu turons amics
Adéu rieres
Boscos d'alzines i de roures i f*gedes
Muntanyes del meu cor
Adéu estrelles
Adéu al mar pur de cristalls i de turqueses
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra
I el solet no vol sortir;
A veure la terra promesa
Com fa el seu darrer sospir
Hola pudors d'infern
Brutes i abjectes;
D'animals escorxats, sentar de sang i merda
Adeu olors d'abans
Fenc, trepadella;
D'espígol dolc;: i farigola a l'escudella
Adeu amor, bonica
La millor amiga
Adéu rateta que escombrava l'escaleta;
I allà a sota una Col
Canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre