Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
I com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor;
Si em tires pedres tinc por
Del xai vull la llana, de la vaca el braguer
Trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
I pastorets arameus
Hi ha cloves i closques per ordir collarets;
A dojo deixo que ragi el vers;
Babaus circumspectes ja podeu aplaudir
Però això no s'acaba aquí
T'estimo ma**a
Sóc ma**a bo;
Cap a tu corro:
Ma ma**a per sa acceleració
T'estimo, oh ma**a!
Lloem Déu!
Si tu m'estimes
Un dia seré teu
Aquests últims versos els faré descriptius
La mussa em dóna peixet:
Un carrer ma**a ample d'edificis altius
I un home ma**a baixet
T'estimo ma**a
Sóc ma**a bo;
Cap a tu corro:
Ma ma**a per sa acceleració
T'estimo, oh ma**a!
Lloem Déu!
Si no m'estimes
Jo mai no seré teu