Deixa pa**ar el vent per les finestres del nord;
Deixa pa**ar el vent i que t'airegi tot el cor.
Als quaderns antics que groguegen
Pels racons:
Negres ametllers i ensopits versos d'amor.
Dolces tardes de setembre,
Prop del final de l'estiu malferit;
Els insectes que ens veiren junts,
Com imbècils es comencen a morir.
Deixa pa**ar el vent, que s'endugui el teu dolor;
Deixa que et recordi perfumada de claror.
Deixa pa**ar el vent, encara l'ànima al nord;
Fresc i juganer, et farà un forat al cor.
Quaderns antics i bromes de mal gust,
Insectes dissecats.
Quaderns antics i nosaltres també
Ens comencem a morir.