Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ulls! Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu. Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara que fa rosa el teu cos de tafetà vermell, i el teu mocadoret ha tornat de bugada. Però els ulls no els sabem! I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls... Té, ara, ja he baixat!